Adéu Sara

La Sara va arribar aquí amb el seu germà Nico al 2004, seguint els passos de la seva mare Romie a MONA, que ja havíem rescatat feia 3 anys.

Tot i que va iniciar una nova vida amb nosaltres fa 8 anys, encara mostrava molts traumes de la seva vida anterior quan protagonitzava programes de televisió i vivia confinada en una gàbia petita. El seu balanceig repetitiu, juntament amb el soroll que feia alhora, era un recordatori constant per a tots nosaltres de com profundament estava marcada a nivell emocional pel l'abús i el maltractament durant els seus primers anys de vida.

La Sara serà sempre recordada com una ximpanzé preciosa amb uns ulls impressionants, amb gran determinació i caràcter. Era enormement popular entre tot el personal i els altres ximpanzés del grup de la Família i encara que molt rarament iniciava una baralla, tampoc mai no es va deixar trepitjar si calia protegir la seva pròpia integritat. Tenia molt foc a dins.

No va ser la ximpanzé més aventurera ni la més enèrgica, de fet sovint ens feia riure per tan maldestre com era i per com “poc primat” era quan s'enfilava a una torre o caminava per una corda. Però també ens enganyava perquè quan ho volia podia ser molt ràpida. També era increïblement forta, probablement la femella més forta del grup. Amb només un o dos dits podia vèncer qualsevol cuidador en el moment d'obrir o tancar la porta d'un túnel.

Ara el nostre treball, la nostra missió, ha de seguir pels ximpanzés que tenim aquí i per a aquells que encara necessiten ser rescatats, com la Sara ho va necessitar en el seu moment.

Adéu Sara. Deixes un gran buit en les nostres vides i et trobarem tots molt a faltar, l’equip humà i la teva família ximpanzé.